Vaig començar a estudiar amb en Joaquim l'últim any del Grau Professional, i encara que de fet només hi vaig estudiar un any, va marcar un punt important en la meva carrera musical. Jo em trobava en el moment de llançar-me cap als estudis superiors de piano i ell em va ajudar molt en aquest any de preparació. La seva exigència i mestria em van fer treballar de valent (i suar!) i sobretot millorar com a músic i pianista. A més, ell va ser qui em va recomanar d'estudiar el superior amb en Miquel Farré, amb qui, no caldria dir-ho, vaig aprendre sense parar durant quatre anys.
També em va mostrar l'importància d'aprendre de tot, no només a tocar el piano. Recordo que un cop, parlant d'alguna obra de Lizst -que devia ser alguna de les inspirades en textos literaris- veient que jo no sabia de què em parlava, em va dir amb el seu somriure irònic: "Hem de llegir més, eh...". En aquell moment no ho entenia, però anys després vaig seguir el seu consell.
Però una de les coses que amb més felicitat recordo és que amb ell vaig treballar la Balada número 1 de Chopin, l'obra que potser m'ha marcat més en la meva carrera i amb la que vaig "debutar" en concert (fora del Conservatori, és clar).
Espero que el Joaquim segueixi inspirant durant molt temps a d'altres pianistes de la mateixa manera que ho va fer amb mi.
Marc Sumsi
No hay comentarios:
Publicar un comentario